Iniciem la ruta a Sant Pere de Lligordà.

Temple dels segle XII, si bé des de finals del segle X es té constància de l’existència d’aquest lloc. La primera referència documentada del temple data de l’any 1079, en que Uralard, vescomte de Bas i la seva esposa Ermessenda van donar al monestir de Sant Victor de Marsella l’església de Sant joan les Fonts, per a que hi fundessin un cenobi benedicti, entre les que es trobava l’església de Sant Pere de Lligordà.

Trobem l’encreuament B4 i ens dirigim cap al Sant Sepulcre de Palera seguint les marques grogues. Al cap d’uns 10 min trobem un nou encreuament B5 can Lletanis i continuem cap al Sant Sepulcre pels boscos de Palera, on trobarem un altre encreuament, el B6 i en 10 minuts ja serem al Sant Sepulcre de Palera, encreuament B7.

La primera notícia que hom té del lloc de palera és en un testament del comte bisbe Miró Bonfill, del 979. El 1075, un altre document ja esmenta l’església del Sant Sepulcre. El 1085 fou consagrat un nou temple amb l’assistència de diversos bisbes i l’abat de Santa Maria de la Grassa, això fa pensar que l’any 1075, quan s’esmentava l’església, aquesta devia estar en construcció, o bé es va edificar de nou entre aquests anys.

La construcció d’aquella església va estar patrocinada pels senyors de palera, Arnau Gonfred i la seva esposa Bruneguida, els quals el 1107 van lliurar-la a l’abadia de la Grassa, que li va instituir un priorat depenent d’aquella casa occitana. Aquesta donació fou confirmada el 1119 pel papa Gelasi II.

Gràcies a les indulgències atorgades al priorat, aquest va esdevenir un centre de devoció popular i de pelegrinatge.

En algun moment indeterminat del segle XVI aquesta casa es va desvincular de l’abadia de la Grassa, hom sap que el 1558 el prior de Palera era monjo de Sant Esteve de Banyoles. Al segle XVIII consta que el lloc es trobava en mal estat de conservació i s’hi van haver de fer obres, a finals del mateix segle patir els efectes d’una ocupació de l’exèrcit francès. A partir del 1816 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú; el priorat es va mantenir com a tal fins el 1835. L’església es va restaurar durant la segona meitat del segle XX.

Ens dirigirem ara, seguint les marques grogues cap a Santa Maria de Palera, aquest tram coincideix també amb el GR2, hi arribarem en 10 min. Hi trobem l’encreuament G107

Trobem un petit temple del segle XI, documentat com a parròquia per primera vegada en 1085, en l’acta de consagració del monestir. A finals del segle XVI perdé la categoria de parròquia, passant a ser una sufragània de Sant Pere de Lligordà.

Disposa d’una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, que té una finestra d’una esqueixada i d’una esqueixada en la seva part central.

Sota la finestra, es troba una rèplica de la Mare de Déu de palera, conservada en el Museu d’Art de Girona. Es tracta d’una imatge de la Verge amb el nen a la falda, tallada a principis del segle XV.

El campanar de torre està construït sobre un previ de cadireta. La porta, situada en la façana oest, va ser reformada en 1834, tal i com es pot observar en la data gravada al mur, tot i que conserva elements de l’antiga forja romànica.

A l’interior es conserva una pica baptismal de finals del segle XI o principis del segle XII, d’una extremada senzillesa.

Sortim de Santa Maria i tornarem cap a Sant Pere de Lligordà fent una volta circular que ens portarà pels Quintans de la Masó, encreuament B8,  on deixarem el GR2 i seguint les marques grogues anirem cap a can Prim i cal Sant, encreuament B9. Des de cal Sant en un quart d’hora tornarem a arribar a Sant Pere de Lligordà, on hem iniciat la ruta.