L’església del Santuari és d’estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L’hostatgeria i rectoria, darrere l’església i adossada, és dels segles XVII i XVIII. S’hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l’època.
Dies de durada: Un dia
Temps: Més de 4 hores
Alçada mínima: 359m
Modalitat: A peu
Dificultat: Alta
Desnivell acumulat de pujada: 782m
Comarca: Alt Empordà / Garrotxa
Distància en Km: 12,8 Km
Desnivell acumulat de baixada: 23m
Municipis: Albanyà / Beuda
Alçada màxima: 1.086m
Durada estimada: 5h20min
Des de Santa Maria de Segueró (ermita romànica, del segle XII, amb modificacions del XV i el XVII). Passem pel costat i ens comencem a enfilar tot seguint les marques grogues que ens acompanyaran fins a dalt. Comencem a pujar entre alzinars, en passar per sobre de la casa de Campmol trobem una cruïlla d’Itinerànnia G800 El Noguer de Segueró.
Deixem les marques de GR i seguirem les d’Itinerànnia (senyals de pintura groga fins al Santuari de la Mare de Déu del Mont) que ens pujaràn a trobar la carretera que puja al Santuari tot passant per el Pedró de Sant Macies i el de Sant Miquel. En arribar a la carretera tenim la gran Aulina Reclamadora.
Seguirem pujant per la carretera fins que les marques ens fan seguir una pista que en direcció al nord va a Falgars trobem l’encreuament AG19 Falgars i continuem direcció a la Mare de Déu del Mont. Continuarem sempre per la pista principal fins trobar una cruïlla on deixarem la principal, creuarem i arribarem a l’altra pista que puja en direcció a Ponent, trobem l’encreuament AG18 Bac de Falgars i continuem sempre cap al Mont, fins que esdevé camí que ens pujarà al Santuari tot passant per el costat del Faig Gros i més amunt del Roure de la Sort .
Arribem a l’encreuament G115 Mare de Déu del Mont, creuem el pàrquing i pugem al santuari per gaudir de les magnífiques vistes que hi ha des del cim. La tornada és pel mateix camí.
L’església del Santuari és d’estil romànic tardà, de principis del segle XIV. L’hostatgeria i rectoria, darrere l’església i adossada, és dels segles XVII i XVIII. S’hi conserva, molt restaurada, la cambra que ocupà Verdaguer amb el mobiliari de l’època (i on va acabar d’escriure una de les seves obres mestres “el Canigó”).