Santa Maria de Palera

L’església, és d’una sola nau orientada d’est a oest culminada amb un absis semicircular. La volta de la nau és lleugerament apuntada i hom pot deduir que ha sofert diverses reformes al llarg de nou-cents anys d’existència. L’antic campanar d’espadanya va ser convertit en un campanar de torre entre els segles XVII i XVIII i el terra està cobert d’un enrajolat propi del segle XVIII. No hem d’oblidar tampoc la data de 1834 escrita sobre un dels batents de la porta, el que indica tot plegat que va ser utilitzada durant molts anys, tant vinculada al Sant Sepulcre de Palera com a Sant Pere de Lligordà.

La primera notícia de l’església la trobem l’any 1085, en l’acte de consagració del Sant Sepulcre, fet que semblaria indicar que la parròquia de Santa Maria va ser concebuda per ajudar els feligresos de la rodalia del monestir, un fet força habitual entre els benedictins. A més, la polidesa dels carreus i el parament de l’absis són molt similars al del Sant Sepulcre, fet pel qual ubiquen els dos temples en el mateix moment temporal. En data de l’11 de gener de 1453, el bisbe Bernat de Pau va unir la parròquia de Santa Maria de Palera a la de Sant Pere de Lligordà, el que provocà que la primera fos sufragània de la primera a finals del segle XVI o principis del XVII, perdent això la categoria de parròquia i restant vinculada administrativament de Sant Pere de Lligordà fins els nostres dies. Això demostraria que Santa Maria de Palera sempre va ser una església molt humil i que, per tant, no succeïssin gaire fets rellevants al llarg dels anys. De fet, documentació del segle XVII ens demostra que en aquella època el temple estava en molt mal estat i que va caldre restaurar-la.

Malgrat tot, Santa Maria de Palera pot mostrar dos aspectes rellevants. El primer d’ells és que durant segles es va venerar una marededéu del segle XV d’estil gòtic. És una imatge desproporcionada, amb la Verge i el Nen somrients, d’alabastre policromat i es considera que va ser tallada pel mestre Cascalls. Va ser destrossada durant la Guerra Civil (1936-1939), però que va poder ser restaurada per formar part del Museu Diocesà de Girona. Avui en dia se’n conserva una còpia exacta a Santa Maria de Palera. D’altra banda, la parròquia encara conserva en bon estat la pica baptismal d’immersió, també de finals del segle XI o principis del XII. És una pica senzilla, monolítica i en forma de copa, sense cap tipus d’ornamentació i amb una rudesa en les formes que no té res a veure amb la polidesa i decoració de la pica de Sant Feliu de Beuda.