Itinerari circular que surt de Beuda, enfila pel camí marcat amb senyals grocs fins a la Font de Roca Pastora que és el mateix de la pujada al Mont, passant pels encreuament AG16 ca n’Oliveres i AG17 Font de Rocapastora. Ens desviem per les escales ens fa passar per la Font de Rocapastora, que a dia d’avui raja. A partir d’aquí el corriol puja per un espès bosc d’alzines i ben aviat sortim a tocar del Cingle de Rocapastora, que anem resseguint tot planejant passant per dins de la balma obrada del Corral de l’Abat, amb una llargària d’uns 80metres i una fondària de entre 2 i 6m. Passada l’interessant balma elcorriol  acaba de revoltar el cingle i desprès s’endinsa en el bosc passant tot seguit per les ruïnes de la casa de Rocapastora, des d’on ràpidament tomba i continua travessant el vessant de la muntanya gairebé de pla enmig de l’espès alzinar fins trobar una canal equipada amb unes cordes. Aquí enfilem la canal tot recolçant alguna mà fàcil (en sec les cordes són innecessàries) fins abastar més amunt un camí-pista tot planejant trobem l’encreuament B3 Sota Pla de Ginestar. Poc desprès el camí-pista fa una marcada llaçada o marrada i comença a pujar des del coll de la Creu, el corriol ressegueix l’emboscada carena passant per un bon mirador natural fins el punt culminant del Puig del Far coronat per les restes del Castellot de Falgars. Hem de fer una petita grimpada sense dificultats fins al castell. Situat dalt un turó de més de 900 metres.

La seva situació topogràfica, el converteix en un punt estratègic privilegiat de control del territori. Aquesta situació fa que des de la torre es pugui controlar tot l’extrem oriental del Pirineu, així com el pas que comunicava amb la Gal.lia, la plana de l’Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, Castellfollit i fins i el Pla de l’Estany. Es va poder situar en el context històric romà, concretament als segles II i I a.C. La torre és de forma circular i la seva tècnica constructiva és similar al parament de les muralles de la Neòpolis d’Empúries.

Reculem pel mateix camí i tornem a arribar a l’encreuament B3 Sota Pla de Ginestar. Ara seguirem en direcció el monestir de Sant Llorenç de Sous, encreuament AG21.

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l’antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’extrem més meridional de l’actual terme municipal d’Albanyà (Alt Empordà). Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d’Albanyà i, per tant, a la comarca de l’Alt Empordà. A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous. Des de Sant Llorenç de Sous, ens dirigirem cap a Beuda, passant per la font de Rocapastora, encreuament AG17 i el camí de la Salve Regina fins a arribar a l’encreuament AG16 Ca n’Oliveres, on seguint les marques grogues continuarem cap a Beuda.